El llibre Pasqual Carrasquer: creador de folies, escrit pel periodista Joan Castello Lli i publicat per l’Editorial Carena, es una biografia d’un dels artistes mes prolíffics del segle XX, amb mes de 450 falles catalogades al llarg de prop de sis décades de trajectoria professional ininterrompuda, a les quais cal afegir un nombre important d’infantils de les quais no s’ha trobat constimcia documental.
A punt de complir 88 anys (els fara el proxim 16 de man;:), Carrasquer es un artista que es resistix a estar inactiu i encara fa alguns treballs senzills per a falles mod estes que es continuen construint al seu taller de Sueca.
En una epoca en la quais triomfaven els grans artistes escultors (Regino Mas, els germans Fontelles, Salvador Debon, Joan Huerta …), Pasqual Carrasquer (Sueca, 1926) va saber col·locar el seu nom entre els grans de les falles, tot i que a penes tenia formacio especffica i havia hagut d’aprendre la tecnica de manera intu·itiva.
AI lIarg de 240 pagines, el Ilibre relata la vida i obra d’aquest artista polifacetic i incansable que no sols va triomfar a la ciutat de Valencia, on es donen a coneixer els grans artistes, sino que va portar el seu peculiar estil a una dotzena de pobles de la provincia on va assentar la seua fama amb cadafals que sorprenien per les seues figures fetes en directe (sense motle) i per la rica ornamentacio.
Amb una amplia informacio grafica (al voltant de 150 fotografies, moltes inedites), el Ilibre consta d’un exordi i 17 capitols, en els quais es presenten els principals trets biografics de Pasqual Carrasquer, s’analitzen les tematiques de Is seus cadafals i els seus problemes amb la censura franquista, i es descriuen les falles fetes en cada una de les poblacions en les quais va deixar constancia del seu bon quefer com a artista faller.
Sense eixir del seu taller a Sueca, la fama de Pasqual prompte va traspassar els limits comarcals i en els anys cinquanta i seixanta del segle XX va conquistar la ciutat de Valencia amb falles al carrer de les Danses i, sobretot, Felix Pizcueta-Ciril Amoros, que encara hui son recordades iamb les qual va aconseguir la gloria dels premis. Tampoc Ii va importar estar en inferioritat de condicions economiques per a competir amb els artistes mes grans en una unica incursio en la seccio especial, en 1959 iamb la comissio de Lluis de Santangel-Maties Perella.
